En nuestra escuela ya hemos terminado la lectura de Palabras de caramelo, las maestras de quinto curso han leído en voz alta el libro y todos los niños y niñas, que han experimentado conjuntamente las emociones que conlleva la historia.Os muestro la correspondencia que hemos mantenido, después de la lectura, con Montse Virgili, maestra y logopeda y miembro de los Amigos del pueblo Saharaui, que vino a nuestro centro a explicarnos la realidad de este pueblo.
Benvolguda Montse,
Som la classe de 5è B de l’escola L’Arjau. Ja hem llegit “Palabras de caramelo”, el llibre que ens vas recomanar: Hem après moltes coses sobre el poble saharaui. Per exemple hem vist que són felicos amb poques coses. El llibre ens ha agradat molt i ens ha produït moltes emocions , sobretot quan la Fatimetu ensenya a llegir i a escriure al Kori o quan ell veu al Caramelo morir.
Moltes gràcies per recomanar-nos aquest llibre tant bonic i explicar-nos tantes coses.
Fins aviat ,la classe de 5è B
Hola Montse,
Som la classe de 5è A. Després de la teva xerrada, tota la classe hem llegit el llibre “Palabras de Caramelo”. Ha estat molt interessant i ens hem emocionat i fins i tot hem plorat alguns/es i la nostre professora.
Ens hem adonat que les condicions de vida són molt diferents. Nosaltres obrim l’aixeta….i surt aigua, obrim la nevera i tenim menjar,….i a més a més gastem i ens preocupem per coses innecessàries. Volem donar-te les gràcies per explicar-nos una mica com viuen els sahrauís i demanar-te si es possible que ens enviïs informació sobre activitats que la vostra associació realitza a Vilanova i la comarca.
Fins aviat,
La classe de 5è A de l’Arjau
Una abraçada de part de tots i de les nostres mestres
Hola, nois i noies de 5è A i 5è B.
M’ha agradat molt que m’escrivissiu per explicar-me les vostres impressions sobre el llibre de “Palabras de Caramelo”. La veritat és que és un llibre que fa que sentim moltes emocions, i a la vegada, ens deixa entreveure altres maneres de viure, i, tal i com dieu voslatres, ens fa plantejar que moltes vegades, la felicitat no depèn sols del que tenim de bens materials. I que es pot ser feliç estan en situacions de vida molt i molt dures. I que això no treu que es conformin, sinó que continuen lluitant i fent sentir la seva veu, encara que sigui un poble petit, enmig del desert.
Sabeu que a l’estiu venen nens i nenes saharauis a passar l’estiu amb famílies de Catalunya i de tota Espanya. Potser coenixeu algú que té algun nen o nena sahariaui a casa seva, o potser els veureu als esplais a l’estiu, o potser a les placetes, o a les biblioteques… ara us serà més fàcil acostar-vos i preguntar-els-hi coses; o explicar que vàreu llegir un llibre sobre els eu poble… i potser podreu fer nous amics.
Espero que vagi bé la video-conferència amb el Moure, l’escriptor del llibre. Ja m’ho explicareu.
Una abraçada
Montse
Por fin las distancias han desaparecido gracias a la tecnología de la transmisión del sonido y de la imagen a través de la red. El pasado martes, día 11 de Junio de 2008, nuestros centros se han hermanado mediante un abrazo virtual. Con la utilización de la videoconferencia, nuestros alumnos y alumnas de 5º curso de educación primaria se han encontrado con otros compañeros pertenecientes a nuestra asociación intercomunitaria.
“
Hace 32 años que los refugiados saharauis viven en esta zona, una de las más inhóspitas del mundo, donde se alcanzan temperaturas en verano de hasta 50ºC, mientras en invierno, durante la noche, llega a helar.
